Prou de victimitzar les víctimes!
Avui ha sortit a les notícies que en una escola de Santander quatre alumnes assetjaven a un noi amb discapacitat cerebral. Burles, amenaces i cops a un noi absolutament indefens que es mou amb cadira de rodes, tancat en una aula. Hi ha diverses imatges que provenen de moments diferents. Unes vegades, és evident que estan sols davant la seva víctima, en altres casos, sembla ser un canvi d’aula. Sigui com sigui, les notícies posen el focus, una vegada més en la víctima. Aquesta vegada té paràlisi cerebral, en altres casos és immigrant, gai o simplement obès. Però sempre el focus es posa en la víctima que per algun motiu rep l’escarni dels companys. Aquest per algun motiu és el que ens aboca al fracàs. Perquè el motiu de fer mal no el té la víctima, el tenen els agressors. Per tant, deixem les víctimes en pau i comencem a dir que aquests quatre estudiants tenen un perfil psicopàtic que requereix tractament per a poder conviure en societat. Mostren una baixa capacitat empàtica i alta tolerància a la violència. Són agressius i podrien ser futurs delinqüents, violadors o exercir maltractament de gènere. També són covards.
Si no ho fem així, aquests quatre, no només sortiran impunes de les seves agressions, sinó que estarem perpetuant un comportament patològic sense donar-los l’oportunitat de reconduir el seu tarannà patològic i oferint la lectura que aquesta manera de ser i d’imposar-se sobre els altres és acceptada. El pitjor del cas és que si no hi ha tractament terapèutic cercaran una altra víctima, que potser serà negre, magrebí o tap de bassa. Però d’ells es parlarà com de gent normal. Són coses de nens o sempre ha passat.
La gestió del centre educatiu en aquest cas resulta alarmant. Expulsar els agressors cinc dies, que probablement passaran jugant a la consola, no és un càstig, sinó un premi. Mentrestant, la víctima continua exposada, sense mesures clares per protegir-la (sino ho han fet fins ara…). Per si no fos prou, l’AMPA demana calma davant unes imatges que parlen per si soles, evidenciant la manca de preparació del centre per prevenir l’assetjament escolar i educar en valors. La desconnexió amb les famílies i la falta d’autoritat docent han creat el caldo de cultiu perfecte per a aquesta situació. L’única sort enmig d’aquest desastre? Que la impunitat dels agressors els hagi fet prou arrogants per gravar-se i difondre els fets, evitant així que tot plegat acabés en tragèdia.
Espero que aquest fet posi sobre la taula la necessitat de tenir una llei que permeti jutjar els menors (siguin de l’edat que siguin) que gaudeixen del maltractament als altres perquè si no és així en poc temps tindrem una societat amb monstres entre nosaltres i encara seran molts els que se sorprendran de sèries com la d’Adolescència (Netflix 2025) i diran que potser no n’hi ha per a tant. Que això, aquí, no passa.
