PSICOLOGIA INFANTIL
Assertivitat
L’àrea psicològica per als nens de 6 a 9 anys,
ensenya a identificar el problema de l’assetjament. Tracta l’ús del llenguatgede manera assertiva. Treballa tècniques per millorar l’habilitat social i
treballa el concepte d’auto-imatge, per a superar qualsevol percepció errònia d’un defecte físic o sensació d’inferioritat. Aquest bloc està dividit en 4
sessions:
- Definició i identificació de la conducta
d’assetjament. - Informar de l’assetjament. Protocol
d’actuació. - L’observador què fer quan veus a algú a qui estan assetjant?
- Autodefinició i autoestima.
A continuació es mostren les programes per a cada franja d’edat:
Nens de 6 – 9 anys / Nens de 10 – 13 anys / Nens de 14 – 17 anys
NENS DE 6 – 9 ANYS
Sessió 1
Definició i identificació de la conducta
d’assetjament.
OBJECTIU
Que els alumnes identifiquen què és l’assetjament escolar, i les múltiples formes en què aquest es poT presentar:
- Assetjament físic.
- Assetjament psicològic.
- Extorsió.
- Assetjament visual.
- Exclusió.
- Així com que assenyalin com se sent un quan és assetjat.
ACTIVITATS
Introducció molt breu sobre el que és l’assetjament i per què em fa sentir malament. Lectura i comentari d’històries:
dividir la classe en grups petits i respondre a les següents preguntes:
1. Li estaven assetjant el noi / a
2.De quina manera li assetjaven?
3. Com es sentia el assetjat?
4.Com creieu que se sentia l’assetjador? Tempesta d’idees sobre el que és assetjament, així com les diferents formes en què es pot donar aquest, i
recapitulació de com em sento quan em assetgen.
Sessió 2
Informar de l’assetjament. Protocol d’actuació.
OBJECTIU:
Que els alumnes s’adonin de la importància de “denunciar” l’assetjament de cara a evitar que aquesT es perpetuï. Desenvolupament d’un protocol de “denúncia” quan es produeix una situació d’assetjament (què puc fer quan em assetgen?).
ACTIVITATS:
1.Realitzar l’activitat: no paguis l’ànec … denuncia-ho.
2.Tormenta d’idees (dividir la pissarra en dues): de les raons per les quals un suposadament no ha de dir als professors, que està sent assetjat de les conseqüències de no denunciar
3.Donar unes pautes de quins són els passos correctes per denunciar que un està sent objecte d’assetjament.
Sessió 3
L’observador Què fer quan veus que a algú li estan assetjant?
OBJECTIU
Que els observadors de les situacions d’assetjament actuïn en comptes de quedar passius davant els esdeveniments. Que formin part de la solució davant el problema de l’assetjament a les aules, generant un entorn de seguretat a l’escola.
ACTIVITATS
1.Explicar els tres tipus d’observadors que hi ha: No fa res i ignora la situació. El que actua de forma negativa i anima l’assetjador. Qui realitza una acció responsable.
2.Tormenta d’idees de les raons per les quals un quan veu una situació d’assetjament no actua.
3.AL costat de la pluja d’idees anterior, anotar quines són les conseqüències que algú presenciï una situació d’assetjament, i que no faci res.
4.Lista d’accions que fomenten l’assetjament i accions que dissuadeixen de l’assetjament.
5.Fer un eslògan contra l’assetjament.
Sessió 4
Autodefinició, autoestima i assertivitat.
OBJECTIU:
Reforçar l’autoestima dels alumnes, de cara a millorar la seva autoafirmació davant possibles casos d’assetjament psicològic o físic. Veure la importància del llenguatge que fem servir amb nosaltres mateixos amb vista a fomentar una alta o baixa autoestima. La importància de acceptar-nos com som, amb els nostres punts forts i els nostres punts febles.
ACTIVITATS:
1.Fer una llista amb les coses que m’agraden de mi (tant físiques com psicològiques).
2.Que en petit grup llegeixin la història de Jimmy i que indiquin què li ha passat a Jimmy per sentir-se tan malament.
D’aquí s’exposa en grup les conclusions i es veu l’important paper que tenen les autoinstruccions (tant les positives com les negatives). Que posin ells exemples de autoinstruccions.
3.Rellenar la fitxa de “escolto la meva veu GUANYADORA”.
4.Poner un llistat de les coses que fem amb els nostres amics i que ens converteixen en bons amics.
